Fira d’economies feministes: construim una vida digna de ser viscuda

El proper 15 de novembre participaré en dues activitats de  la Fira d’Economies Feministes  2014: a les 10 del matí, impartiré un taller sobre comunicació amb perspectiva de gènere a l’entorn digital, i a les 16h. presentaré, juntament amb Sílvia Alberich i Elba Mansilla, la recerca Femení Plural: les dones a l’economia cooperativa. Podeu veure el programa aquí.

La Fira d’Economia Feminista 2014 comença demà, 14 de novembre a les 19h. amb una xerrada d’Amaia P. Orozco, economista feminista, i tindrà lloc a l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló, al carrer Onze de Juny (plaça Pelleria, al carrer Constitució cantonada Mossèn Amadeu Oller), al barri de Sants de Barcelona.  La Fira vol ser “un espai de trobada on posar en comú, debatre i crear unes relacions econòmiques feministes. Pensem l’economia en un sentit ampli, com totes aquelles relacions que establim entre nosaltres i amb el medi per assolir unes vides dignes. Formes de producció, distribució i consum que parteixen de les nostres necessitats i desitjos; relacions de treball que defugen de la desigualtat i les relacions de poder, que es basen en la reciprocitat, la solidaritat i el suportindignadas1“.

En el marc de la fira hi haurà xerrades, tallers, debats, presentació d’experiències i tenderolada de col·lectius, tot adreçat a repensar i transformar les nostres relacions econòmiques des dels feminismes.

Us esperem per construir una vida digna de ser viscuda des de l’ economia, la política i la comunitat !!!

Publicat dins de Altres publicacions/ Otras publicaciones, Sobre mi | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Ni muts ni a la gàbia i antifeixistes sempre: del 12O al Pla Caufec, 15 anys de lluita, tendresa i solidaritat

banner_judicinimutsnialagabia27 anys de presó, 600 dies de pena multa o prop de deu mil euros i una indemnització de prop de 5.700 euros per oposar-se al ciment físic i mental dels especuladors que ens depreden el territori i la vida. Darrere les xifres, la literatura policial, la complicitat de la classe política, les vides de sis activistes i tot el seu entorn sacsejades per la urpa repressiva del poder que tem el contrapoder que som, i ens administra la por i el càstig per via judicial i institucional per seguir apuntalant els seus privilegis. Una seqüència que coneixen, coneixem prou bé les que defensem el territori, els barris i la vida lluny de la depredació del capital i posem el cos en la desobediència, en l’acció directa. Malgrat tot, cada procés repressiu activa el millor del que som: comunitat i inteligència col·lectiva de la que es desplega quan practiquem la tendresa de la solidaritat per apartar l’ombra amenaçadora de les reixes i la pena de multes i presons de les nostres vides.

Criminalització i condemna a l’antifeixisme, un camí d’aprenentatge

nimutsnialagabiaAquest octubre que acaba amb el nefast judici de les companyes activistes contra el Pla Caufec, es compleixen 15 anys exactes de la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1999, convocada per la Plataforma Antifeixista de Barcelona per segon any consecutiu i per oposar-se a l’acte que els feixistes fan des de l’any 1983 a Barcelona, amb motiu del malanomenat dia de la hispanitat – i la connivència de les institucions -i que aleshores es realitzava a la Plaça dels Països Catalans, al bell mig de Sants. 26 persones (vuit menors d’edat) vàrem ser detingudes durant la manifestació i en les hores posteriors, i 14 d’elles varen entrar a la presó durant sis dies, en el que va ser el primer empresonament en preventiva després d’una manifestació des de l’etapa de la transacció a la democràcia (llevat dels empresonaments posteriors a la manifestació contra la Expo del 92). Començà una mobilització sostinguda, amb marxes a les presons de dones de Wad Ras i de la Trinitat, on havien tancat als i les companyes, que culminà amb una manifestació de deu mil persones demanant-ne l’absolució i la llibertat sense càrrecs el 23 d’octubre del 99, un dia després de que alliberessin els i les antifeixistes preses.  El 3 de febrer de 2.000 una multitud solidària omplia les Cotxeres de Sants al Festival de suport als i les detingudes: fou la primera de moltes, innombrables activitats per aconseguir diners per pagar la defensa judicial de totes les detingudes, articulades en una assemblea que aplegava també a persones solidàries i no imputades al procés judicial. Un camí en el que vàrem aprendre que, com diu Gioconda Belli, la solidaritat és la tendresa dels pobles (i de les persones).

Dècades bastint xarxa front la por i la repressió

nimutsnialagabia2Mentre passaven els anys, l’Ajuntament de Barcelona i la Delegació de Govern continuaven autoritzant l’acte feixista (que l’any 2.000 es va traslladar a la Plaça Sant Jordi de Montjuic , on es realitza des d’aleshores), se succeïen les mobilitzacions contra l’acte i les detencions d’antifeixistes: set persones (menors d’edat) el 2001, 29 el 2002…i el procés judicial contra els i les detingudes del 120 del 99 seguia avançant,amb la solidaritat tendra de moltíssimes persones i organitzacions que ens acompanyaven en el camí, entre ells MAPAFS (Mares i Pares Afectats pels Fets de Sants) , composada majorment per mares i pares dels i les detingudes, que es varen polititzar i comprometre moltíssim en el procés: el gener de 2003, a la sala del judici a l’Audiència Provincial de Barcelona, que durà prop d’una setmana; amb la punyent notícia de la condemna, que va arribar el 2004, amb penes de 34 anys de presó i 18.480 euros de multa a les 18 persones condemnades. La sentència comportava l’ingrés a presó directe i imminent d’un dels acusats, condemnat a 4 anys de presó, i l’amenaça d’empresonament de 17 persones si no pagaven les multes. A la sentència, la jutgessa reproduïa íntegrament parts de l’atestat policial d’aquell dia i es basava únicament en el testimoni oral de més de 30 policies antiavalots i de la Brigada d’Informació. L’Assemblea de Suport als i les represaliades va llançar una campanya per demanar-ne l’indulti i el desenllaç judicial va quedar en suspens durant anys, mentre els diferents jutjats executoris de la condemna de cadascun dels i les detingudes anaven sobreseint la sentència, com va passar en el meu cas, o notificant la prescripció perquè havien passat més de cinc anys de la condemna, com els va succeïr a altres companys.

nimutsnialagabia3En total, onze anys de camí, d’aprenentatge, de veure l’efecte deglutidor de la formigonera repressiva, de guarir-nos amb la solidaritat de tants i tantes companyes i organitzacions d’arreu de Catalunya i de l’estat, amb els que seguirem construint comunitat, autogestió, horitzontalitat i contrapoder ; afrontant nous-vells episodis repressius i dotant-nos d’eines de defensa judicial, psicosocial, comunitària, de la mà d’iniciatives com Suport Antirrepressiu, Alerta Solidària, Rescat; aprenent sobre la fi i els efectes de la repressió institucional i com afrontar-la juntes, amb tallers per treballar la por i la confiança com els de Desobedientes, amb la mà i l’espatlla amiga de tantes persones estimades amb les que seguim construint i transformant amb la tendresa a la mirada i la memòria present.

La repressió colpeja, espanta, sacseja, pot trencar i trenca vides, però la comunitat les recomposa amb tenacitat resilient i intel·ligent, suport material i emocional, com ens ensenyen les indígenes guatemalenques, les Madres de la Plaza de Mayo i altres lluitadores argentines, els i les companyes basques, les sobrevivents als quaranta anys de nacionalcatolicisme… com hem après a cops d’encerts, errors, contrapoder i amor col·lectiu del que sosté i mou la humanitat que som. Per això els i les del Caufec guanyaran, ja han guanyat en la legitimitat del carrer que vol fora de Collserola el ciment i els especuladors Sacresa, guanyen cada cop que es posen el nas i la perruca de pallasso i es pinten el somriure de colors per espantar la por i el gris de l’asfalt, quan desafien el terror que ens vol sols i soles, atomitzades i espantades. I ens tindran al costat, perquè podríem ser jo, tu, nosaltres. De fet, ho són, perquè si les toquen és per ferir de mort tot el que som juntes.

Defensar el territori no és cap delicte!!! Tot el suport a la gent del Caufec!!!!

Publicat dins de Articles/ Artículos | Deixa un comentari

vamospalanteEstic feliç de compartir amb vosaltres que demà, dissabte 25 d’octubre de 2014 presento la recerca Femení Plural: les dones a l’economia cooperativa, de la que sóc coautora amb la Elba Mansilla i la Sílvia Alberich. Serà d’11 a 12.30h.a la Sala Regina de Lamo del recinte Fabra i Coats ( carrer Sant Adrià, 20, de Sant Andreu de Palomar, Metro Sant Andreu, Barcelona)en el marc de les activitats de la 3ª Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Aquí podeu descarregar la nota de premsa en català i castellàde la presentació de recerca

Hi participaran Sílvia Alberich, Elba Mansilla i jo mateixa, de l’equip de la recerca Femení Plural, i hi haurà una fila zero composada per  representants d’algunes de les cooperatives que varen participar a la recerca, així com les integrants de la comissió de gènere de l’entitat de finançament ètic i solidari Coop 57 i de la comissió de gènere de la Xarxa d’Economia Solidària.

Les que no pogueu venir, podeu accedir a la recerca, les conclusions i recomanacions i altres materials al weblog que hem creat per difondre-la: http://femeniplural.wordpress.com/

Aquesta recerca no és un punt final, sinó una etapa cabdal en un camí que venim traçant des de fa anys, dècades fins i tot, moltes companyes que creiem fermament en les aliances entre feminisme, economia social i solidària i cooperativisme, que treballem per bastir un anticapitalisme feminista i uns feminismes amb visió de classe i ètnia…és flor i fruit del que venim sent i aprendre a ser i llavor del que serem d’aquí a un temps, treballant sense pressa ni pausa, i amb molta passió de la que construeix i sosté la vida.

Alegria, feminisme i cooperativisme!!!!

Publicat dins de Altres publicacions/ Otras publicaciones, Projectes/ Proyectos, Sobre mi | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Publico un article d’anàlisi sobre feminismes al 15M a la Revista Signs: Journal of Women of Society de la Universitat de Chicago.

agoramusulmanastrabsexualesDesprés de molta espera, per fi ha arribat: publico l’ Article Indignant Feminisms in Spain: Placing the Body before Patriarchal and Capitalist Austerity , a I Simposium: Gendered Bodies in the Protest Sphere ,  Revista Signs:  Journal of Women in Culture and Society , University of  Chicago, autumn 2014, pàgs 59 a 69.

Pels i les no angloparlants, el títol és Feminismes Indignats a l’Estat espanyol: posant el cos davant l’austeritat patriarcal i capitalista,  i està inclòs al volum del I Simposi Cossos amb Gènere a l’Esfera de la Protesta, de la Revista sobre les Dones en la Cultura i la Societat de la Universitat de Chicago. Jo hauria preferit parlar de feminismes al 15M i el procés de el procés de resistència als ajustos estructurals i la ofensiva misògina i neoliberal, però a fora de l’estat espanyol coneix el 15M com el moviment de la indignació (indignad@s).

Aquesta col·laboració és fruit de la feina de Miranda Outman-Kramer i Susana Galan, que em varen contactar per proposar-me escriure aquest article l’any 2012, i que han traduït el text a l’anglès i hi han afegit les explicacions i notes al peu per ubicar una mica la lectura al context.

Aviat farà quatre anys del 15M, i és un bon moment per veure en perspectiva el que han (hem) caminat i assolit els feminismes en l, més encara ara que tenim una victòria col·lectiva per cel·lebrar i de la que aprendre:  la dimissió de Gallardon, ex-ministre de Justícia del Govern espanyol, i la retirada de la contrarreforma de la llei d’avortament que impulsava. Seguim caminant i construint…espero que aquest relat us serveixi per ubicar-vos en els processos col·lectius que s’han /hem bastit aquests anys.

Visca la lluita feminista!

Publicat dins de Altres publicacions/ Otras publicaciones, Articles/ Artículos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Desigual no es una marca…es el orden misógino global.

“Bollera no es una marca, es un desorden global”, decían las Karakolas allá por los 2.000, en una campaña contra el euro rosa LGTB que reivindicaba la radicalidad del lesbianismo político y vital ante la normalización e integración vía mercantil y matrimonio civil en la era Zapatero. Hoy me he despertado con esta consigna en la cabeza después de leerme la verguenza de comunicado de Desigual sobre el maravilloso anuncio en que el estereotipo con patas de mujer frívola-lista-mala-buenorrísima ejerce su derecho a decidir quebrantando la confianza de su amante-novio-marido-vaya-usté-a-saber y se pincha unos condones para quedarse preñada (y quién sabe si no casarse, que así es como lo engatusan a uno esas lagartas, dirá un tertuliano con su sol y sombra en la barra del bar o del plató televisivo de turno).
Desigual defiende el derecho a decidir de las mujeres (sic) difundiendo y solidificando estereotipos machistas (la que se tira a su jefe para ascender, el anterior, antes del buscadísimo boom del día de la madre, que sigue fiel a la máxima de Mae West, que hablen de ti, aunque sea mal, -y así venderás aunque no convenzas, añadiría yo-) y estereotipando realidades (las lesbianas transgresorísimas que presentan a su novia a papá y mamá, la mujer libre e independiente que usa juguetes sexuales antes de salir disparada a currar…).
Recuerdo perfectamente uno de los primeros diseños de Desigual, allá por mi adolescencia: era una camiseta con un icono masculino y otro femenino en el que el pene de ‘él’ era exactamente igual que la abertura de la vagina de ‘ella’. Una imagen inspiradora para un nombre inspirador.
Desigual no es sólo el nombre de una marca que reitera y reproduce la desigualdad de género, clase y etnia en su producción, organización y comunicación, por mucho que nos venda ropa inspirada en el patchwork cumbayá que muchas tiendas venden como diseños exclusivos y mucho más caros, porque importan y pagan bien a las trabajadoras. Lo hace externalizando la producción al sureste asiático, Marruecos y otros países europeos, ubicando sus oficinas frente a un Hotel Vela que simboliza y es el puro mascarón de proa de la gentrificación de la Barceloneta, lo hace reificando y afirmando los cuerpos normativos en sus escaparates y los modelos heteronormativos en sus anuncios, por mucho que asomen lesbianas en la pantalla.
Decidir es decidir, no manipular a nadie para quedarte preñada. Decidir es negociar sexo seguro con señores que intentan usar las mil y unas artimañas para no ponerse una goma, y eso, señores filocreativos gafapastas de Desigual, es más vida real que la señora aspirante a madrastra de Blancanieves que nos retratáis pinchando condones. Decidir es evitarte herpes, condilomas, sífilis, gonorreas, VIH/sida aprendiendo a cuidarte y a deconstruir el puñetero amor romántico y al príncipe azul a base de chascos, ITS, baja autoestima y desengaños. Decidir es evitar embarazos no deseados, abortos complicados, dilemas encarnados en el cuerpo de una…¿pinchar condones? ¿En qué maldito mundo viven estxs pijxs?
El argumentario es el mismito que el de las denuncias falsas: no importa que no existan, que sean el 0,000000001 de los casos. El machismo neo o clásico repite el mantra hasta la saciedad, y ese mantra entra en la cabeza de todo el mundo, incluidas algunas señoras que hasta se prestan a hacer el anuncio. Y no me digan que es moda y no política porque su apuesta es política hasta las trancas, una política vieja, androcéntrica, que refuerza la desigualdad que mata a más de 50 mujeres al año en la Península.
Nueva o vieja, se vista de seda o de lo que coño se vista, la misoginia es eso. Que te digan que ser guay es difundir estereotipos sexistas y machistas que nos violentan ( denigrar es volver negrx, me enseñaron unas feministas salvadoreñas hace poco, y es un concepto racista, así que mejor no usarlo) mientras los políticos juegan con nuestros cuerpos como moneda de cambio para el neoliberalismo patriarcal y nos amenazan con convertirnos -ya del todo- en puras incubadoras para acabar de expulsarnos del mercado laboral y equilibrar la pirámide demográfica… En el Estado español estamos jugándonos las pocas libertades que nuestras madres, abuelas y bisabuelas sudaron sangre para ganar. Y la misoginia apreta, en la derecha, en la izquierda, a babor, a estribor y hasta vestida de fashion.
Boicot a Desigual desde ya. Que se pinchen los testículos un rato a ver si sienten aunque sea por una vez el dolor de la desigualdad en propias carnes.
Les va a comprar su madre, y hasta eso lo dudo.
Que no te engañen: Desigual es misoginia global.

Publicat dins de Altres publicacions/ Otras publicaciones | Deixa un comentari

Benvingudes, passeu, passeu…/ ¡Pasen y vean!

Aquest és el bloc de na Joana Garcia Grenzner, periodista especialitzada en comunicació d’organitzacions, drets humans i de les dones i perspectiva de gènere en la informació. Hi trobaràs alguns dels meus articles dels darrers anys, publicats als diaris, revistes i projectes on col.laboro; materials de tallers, conferències o ponències que he realitzat, i informació sobre els serveis de comunicació, formació o sensibilització que ofereixo. Gràcies pel teu interés!

Este es el blog de Joana García Grenzner, periodista especializada en comunicación de organizaciones, derechos humanos y de las mujeres y perspectiva de género en la información.  Aquí encontrarás algunos de mis artículos en  de los últimos años, publicados en los periódicos y revistas en los que colaboro; materiales de talleres, conferencias o ponencias que he realizado e información sobre los servicios de comunicación, formación o sensibilización que ofrezco. ¡Gracias por tu interés!

Publicat dins de Sobre mi | 1 comentari