Violències masclistes i de gènere / Violencias machistas y de género

La violència de gènere és una pandèmia mundial que mata més gent que la suma de totes les morts per accidents de trànsit, la malària i el càncer i que no entén de països, ètnies, edats o classes socials. Dos de cada tres dones han viscut violència física, psicològica o sexual al llarg de la seva vida.  Així doncs, visibilitzar-la és una estratègia que les organitzacions feministes i pels drets de les dones utilitzen com un dels passos previs a eradicar-la. El 1997, arran de l’assassinat d’Ana Orantes després que aquesta sortís per televisió denunciant el maltractament continu al que el seu marit la sotmetia, el Govern va iniciar el recompte de víctimes de violència de gènere. El 2002,  Radiotelevisió Espanyola i les televisions privades van subscriure el Protocol de Tractament Informatiu de  Violència de Gènere, que dóna recomanacions per informar  amb perspectiva de gènere sobre els assassinats masclistes.  El 2010, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i altres entitats van el·laborar noves recomanacions al respecte.  Malgrat que alguns mitjans apliquen aquests protocols, no hi ha cap òrgan estatal que en sancioni la vulneració.  Amb més de 70 assassinats masclistes l’any passat, es fa necessari aprofondir en relats informatius que ajudin a identificar el maltracte, donin recursos per sortir-ne i aportin històries positives de superació per part de les moltes dones que han sortit del cercle de la violència. A continuació, podeu consultar alguns articles que intenten aplicar aquestes premises.

La violencia de género es una pandemia mundial que mata más gente que la suma de todas las muertes accidentes de tráfico, la malaria y el cáncer, y que no entiende de países, etnias, edades o clases sociales. Dos de cada tres mujeres han vivido violencia física, psicológica o sexual a lo largo de su vida. Así pues, visibilizar esta realidad es una estrategia que las organizaciones feministas y por los derechos de las mujeres utilizan como uno de los pasos previos a erradicarla. En 1997, a raíz del asesinato de Ana Orantes después de que ésta saliera por televisión denunciando el maltrato continuo al que su marido la sometía, el Gobierno inició el recuento oficial de víctimas de violencia de género, aún incompleto. En 2002, Radiotelevisión Española y las televisiones privadas suscribieron el Protocolo de Tratamiento Informativo de Violencia de Género, que da recomendaciones para informar con perspectiva de género sobre los asesinatos machistas . En 2010, la Asociación de Mujeres Periodistas de Cataluña, el Consejo del Audiovisual de Cataluña y otras entidades el elaborar nuevas recomendaciones al respecto. A pesar de que algunos medios aplican estos protocolos, no hay ningún órgano estatal que  sancione su vulneración. Con más de 70 asesinatos machistas el año pasado, se hace necesario profundizar en relatos informativos que ayuden a identificar el maltrato, den recursos para salir y aporten historias positivas de superación por parte de las muchas mujeres que han salido del círculo de la violencia. A continuación, podéis consultar algunos artículos que intentan aplicar estas premisas.

Garantir la vida i la integritat de les dones a Colòmbia. “Ni una més”

Las expertas reclaman enmarcar la lucha contra la trata en las políticas contra la violencia de género

Mujeres y hombres en lucha contra la ablación en África y Europa hablan de los retos para su erradicación

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s